A l’hemisferi nord, al clima mediterrani, durant el mes d’abril ja es pot començar amb la sembra directa de les diferents varietats hortícoles que ens acompanyaran al llarg de l’estiu.
Si tens hort, l’abril no és un mes qualsevol: és el moment ideal per començar l’hort d’estiu, la terra ja ofereix les condicions ideals per començar la sembra directa de moltes varietats que, amb una mica de cura, ens alimentaran durant tot l’any.
També és el moment de començar a posar a l’hort, el planter que haurem preparat els mesos anteriors.
Però, de què podem fer sembra directa? Doncs de totes les espècies i varietats de carabasses, síndries i melons, també de les mongetes i fesols, del blat de les índies…
Per als primers cultius esmentats, caldrà garantir un bon espai a l’hort, d’altres com les mongetes, uns bons tutors perquè s’enfilin (les canyes són una bona opció, tradicionalment es tallen durant la lluna minvant del gener).
Algunes de les varietats de carabassa com la llarga o la petita i alguns melons com el meló fei o el meló groc, es poden cultivar a la seca, sempre que la primavera hagi estat plujosa i el sòl ho permeti.
Per poder realitzar la sembra directa de qualsevol d’aquestes varietats, en general, haurem preparat la terra abans. La tècnica és ben senzilla, cal fer un petit forat, no massa profund, i tirarem dues o tres llavors, just després taparem. Caldrà regar, dos consells a tenir en compte són: Haver deixat en remull les llavors el vespre d’abans i tirar un poc d’aigua al forat abans de tirar les llavors.
La distància entre plantes dependrà de cada espècie, a trets generals, les mongetes i fesols uns 20-25 cm, el blat de les índies uns 30, els melons i síndries un mínim de 50 cm, i les carabasses d’1 m com a mínim. Tot això condicionat depenent del maneig del cultiu, ja que, en cas de fer-ho a la seca, caldrà ampliar el marc de plantació.
Un altre sistema que podem fer, amb la sembra directa, és la milpa, la coneixes? Es tracta d’una pràctica agrícola originària de l’actual Mèxic i Amèrica Central, on es combinen a un mateix espai el cultiu del blat de les índies, les mongetes i les carabasses. Traient beneficis un cultiu de l’altre. El blat de les índies proporciona un tutor a les enfiladisses mongeteres, aquestes, fixen nitrogen al sòl accessible tant per al blat com per a les carabasses, i les carabasses cobreixen el sòl descobert, protegint-lo de la radiació solar, reduint així l’evaporació de la humitat del sòl. Aquesta pràctica s’ha dut a terme des d’abans de la colonització per part dels europeus. I tot i que allà, per realitzar-la, cremen prèviament la vegetació de l’espai que conrearan, aquí la podem adaptar als mètodes de cultiu que practicam.
