El viver de fruiters de varietats locals és un petit projecte de l’Associació de Varietats Locals que neix amb l’objectiu de contribuir a la conservació i difusió del patrimoni vegetal de les Illes Balears mitjançant la reproducció de varietats tradicionals. En aquesta primera fase, s’han iniciat els treballs de propagació de l’alzina dolça i de diverses varietats locals de figuera, amb la finalitat de preservar aquest patrimoni genètic i facilitar-ne la disponibilitat per a futurs projectes de recuperació i cultiu.
Per al desenvolupament d’aquesta activitat, l’entitat està inscrita davant la Conselleria d’Agricultura com a productora de material de reproducció d’arbres fruiters i compleix la normativa vigent en matèria de sanitat vegetal i emissió de passaports fitosanitaris.
Per a la reproducció d’aquest material s’ha partit de material vegetal de base. En el cas de les alzines, aquest s’ha obtingut gràcies a la col·laboració de diversos propietaris particulars, del viver de Menut i de diferents finques públiques que conserven exemplars d’alzina dolça.
En el cas de les figueres, les mudes provenen de la col·lecció de figueres de Son Mut Nou, de la finca de Monserrat Pons a Llucmajor.
Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones i entitats que han fet possible l’aportació del material vegetal utilitzat en aquest projecte.
Fruiters de varietats locals
1. Varietats locals de figueres
1.1. Albacor
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: Albacor |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat És una de les figueres (de figaflor) més conegudes a Mallorca. L’arbre presenta un gran desenvolupament, és de capçada irregular i alterosa, de gran vigor i producció elevada. |
|
Calendari de cultiu
|
1.2. Verdal
| Nom popular de la varietat: Verdal |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat És molt coneguda i conreada arreu de les Illes Balears. L’arbre adquireix un port considerable a terres fèrtils i profundes, mentre que a terres menys substancioses, la figuera es desenvolupa menys i les figues esdevenen més petites. Les figues són abaldufades, mitjanes i petites i presenten un color verd fosc. |
|
Calendari de cultiu
|
1.3. De la senyora sineuera
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: De la senyora sineuera |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat La figuera assoleix una mitjana vigor, amb una espessa capçada, de branques i fullam dens, afavorides de producció i molt primerenques. Les figues són ovades, un poc aperades, que en facilitat es panseixen a la figuera i aguanten demostrant poca facilitat de despreniment. Són de color verd clar, amb un destacat clivellat. Són simètriques en la forma però molt variables en les dimensions. La polpa és roja, de sabor prou dolç quan és ben madura, contenen molts d’aquenis, mitjans. Són molt resistents a les pluges, al badament i a l’agrit, i mitjana al transport. |
|
Calendari de cultiu
|
1.4. De la senyora hivernenca
| Nom popular de la varietat: De la senyora hivernenca |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat La figuera té un vigor mitjà-alt, encara que pot assolir un bon desenvolupament als horts o corrals on sovint està conrada, té el brancam i el fullam espès. Les figues són abaldufades, aperades i grans, allargades i rígides. La pell adquireix una coloració prou variable on el verd i el morat es combinen en diferents proporcions. La polpa és d’un color vermell intens, molt saborosa i melosa, amb un grau de dolçor òptim. Són resistents a les pluges, al transport, a l’agrit i molt al badament. |
|
Calendari de cultiu
|
1.5. Lloral
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: Lloral |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre assoleix un gran desenvolupament i un vigor elevat, de branques llargues i fullam molt dens, d’un marcat color verd obscur. Les figues són de forma abaldufada, de color verd, poc clivellades i amb gran quantitat de taques blanques a la pell. Són molt resistents a les pluges i de consistència forta, per la qual cosa presenten força resistència al transport. |
|
Calendari de cultiu
|
1.6. Roja
| Nom popular de la varietat: Roja |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre no és dels més vigorosos, però en sòls humits i adients adquireix un gran desenvolupament. La capçada és poc irregular però arrodonida, el brancam és espès i de fullam atapeït. La figaflor és de forma ovada, prou grossa i de color vermell fosc, mentre que la figa presenta una forma quasi cònica. |
|
Calendari de cultiu
|
1.7. Miralla
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: Miralla |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre té un vigor i desenvolupament mitjà-alt. La capçada és ovalada, de fullam espès. La figa és ovada quasi esfèrica, de color marró i la part alta que envolta el capoll és de color verd clar. |
|
Calendari de cultiu
|
1.8. Pèl de bou
| Nom popular de la varietat: Pèl de bou |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre assoleix un desenvolupament mitjà i creixement anual curt, però molt vigorós. La figa té forma ovada, simètrica, de dimensions variables. És de color rogenc, més aviat terrós. |
|
Calendari de cultiu
|
1.9. Bordissot blanca
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: Bordissot blanca |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat La figuera presenta un gran desenvolupament i un notable vigor. La capçada és quasi esfèrica, de brancatge molt regular. Aquesta varietat és molt emprada com a patró per a un canvi varietal, atès que, com a portaempelt, és excel·lent. La figa és abaldufada, simètrica i molt uniforme en les dimensions, sense formacions anormals i de color groc verdós. És un fruit molt saborós i dolç, fins i tot embafador. |
|
Calendari de cultiu
|
1.10. Martinenca
| Nom popular de la varietat: Martinenca |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre, sobretot en terrenys adients, profunds i substanciosos, assoleix un gran desenvolupament i un vigor elevat. La capçada és irregular, amb molt de fullam i producció abundantíssima, amb figues que maduren tard. Les figues són abaldufades prou còniques, afavorides en grandària, de color negre, amb un clivellat reticular dens molt característic de la varietat. |
|
Calendari de cultiu
|
1.11. Albacor de molla vermella
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
Nom popular de la varietat: Albacor de molla vermella |
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat La figuera assoleix un bon port i un bon desenvolupament. La capçada és altívola i ben poblada, de brancam estirat i de fullam atapeït. Les figues són còniques, un poc ovades, amb el coll un poc estirat, de color negre intens i morat en la part superior del coll. |
|
Calendari de cultiu
|
1.12. Manresa
| Nom popular de la varietat: Manresa |
Font: Monserrat Pons i Boscana
|
| Nom científic: Ficus carica | |
|
Descripció de la varietat L’arbre assoleix un bon desenvolupament, encara que sigui en terrenys poc substanciosos. La capçada és arrodonida i un poc densa de fullam. Les figues són còniques, asimètriques, uniformes i grosses, de color morat negrós. De pell prima i fina i polpa rosada, la figa té un gust agradós, però no massa dolç. |
|
Calendari de cultiu
|
2. Varietats d’alzina d’aglà dolç de Mallorca.
L’alzina és un dels arbres més emblemàtics de la Mediterrània. La gran majoria d’alzines silvestres de Mallorca produeixen aglans amb un alt contingut de tanins que els atorguen un gust amarg i astringent. Però també trobam alzines amb aglans “dolços”, que s’han utilitzat tant per consum animal com també per al consum humà (en cru, torrats o en farina).
A Mallorca, aquestes alzines s’han propagat tradicionalment a través de l’empelt, tècnica específica que ens ha arribat transmesa de generació en generació, i que a la nostra illa és l’únic lloc on es conserva per aquest cultiu.
A partir del 2019, gràcies a la col·laboració de Balanotrees i a través d’una Beca d’Investigació Aplicada finançada pel FOGAIBA vàrem poder identificar i caracteritzar part de les alzines d’aglà dolç de Mallorca. Aquí podeu consultar els resultats d’aquest darrer projecte. També podeu consultar les diferents varietats o tipus varietals d’alzina que vàrem poder caracteritzar i incorporar al Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears.
Viver d’alzines d'aglà dolç
La preservació de les varietats d’alzines d’aglà dolç és una fita més en la recuperació de la biodiversitat cultivada de Mallorca i del patrimoni cultural i gastronòmic de la nostra illa. Per això, l’any 2022 vàrem posar en marxa un projecte de propagació de varietats locals d’alzines dolces per mitjà de la tècnica del microempelt.
El viver forestal CEFOR Menut, aporta les alzines d’un any, i Estel de Llevant ens cedeix l’espai on empeltar i una zona dins l’hivernacle al seu Viver Bio.
Cada any completam les col·leccions de Can Pistola (Felanitx), la UIB i les Finques públiques de Galatzó i de Mortitx, respectivament.
El mes de novembre iniciam la campanya d’empelt de peus d’alzina agre amb mudes d’alzina dolça, gràcies a empeltadors i empeltadores voluntàries i assistents als cursos de formació. Els plançons romanen 3 setmanes a una prestatgeria de tub calent i si han partit favorablement, són trasplantats primer en safates i després en cossiols forestals individuals. Abans de l’estiu els arbrets són portats per créixer i aclimatar-se a les instal·lacions de CEFOR-Menut i a finals d’any ja poden ser plantats al camp.
Tot això és possible gràcies a la col·laboració desinteressada de persones voluntàries que ens ajuden, tant en la cessió i la recollida de mudes, com a fer els empelts i el manteniment posterior.
Aquest projecte compta amb el suport de Mallorca Preservation Foundation, la Fundació Estel de Llevant, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Universitat de les Illes Balears.
Les varietats d’alzina de gla dolç descrites fins ara són les següents:
2.1. De Son Horrach
| Nom popular de la varietat: De Son Horrach |
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat Arbre de copa poc densa i amb port allargat. Les fulles són de forma el·líptica, amb el marge sencer-dentat i àpex agut. L’anvers de la fulla és de color verd d’intensitat mitjana i el revers de color gris. L’aglà és molt dolç, destinat essencialment al consum animal, però apte per al consum humà. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.2. D'Avellaneta
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
Nom popular de la varietat: D'avellaneta |
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat Arbre de copa poc densa i amb port allargat. Les fulles presenten forma el·líptica, amb marge sencer-dentat i àpex agut. L’anvers és de color verd d’intensitat mitjana i el revers de color gris. El fruit (aglà) té forma arrodonida i la coloració és marró fort, sense ser homogeni, amb 2 coloracions presents. La polpa és de color crema i els aglans són molt dolços destinats essencialment al consum animal però aptes per al consum humà. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.3. De castanya de Can Lluent
| Nom popular de la varietat: De Son Horrach |
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat L’arbre, que es sol fer molt gran, és de copa molt densa i arrodonida. Les fulles són de forma ovada, amb l’àpex agut i marge sencer, les quals presenten un color verd fort a l’anvers i verd grisenc al revers. És una varietat apreciada per ser molt productiva i donar aglans molt dolços i grossos, destinada tant al consum humà com animal. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.4. De la campaneta, de la castanya, castanyenca
| Nom popular de la varietat: De la campaneta, de la castanya, castanyenca |
| Nom científic: Quercus Ilex L. |
|
Descripció de la varietat L’arbre és molt vigorós, de copa arrodonida i mitjanament densa. Les fulles tenen forma ovada, marge sencer i àpex agut. Són d’un verd d’intensitat mitjana a l’anvers i de verd grisenc-verd clar al revers. El fruit, l’aglà, és gros i dolç. Té forma el·líptica, pesa uns 7.6g, presenta una coloració marró d’intensitat mitjana, amb un cert to groguenc i nervis marrons d’intensitat mitjana. La polpa és de color crema. Aquesta varietat és apreciada per la dolçor dels seus aglans i es destina tant a consum humà com animal. És sensible als cucs de l’aglà, que han estat històricament aprofitats per a posar-los als garbellets i caçar ocells. |
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.5. De la monja Riera (de Son Vinater)
| Nom popular de la varietat: De la monja Riera (de Son Vinater) |
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat Arbre de mida mitjana-grossa, de copa densa i forma allargada. Les fulles tenen forma ovada amb l’àpex agullat i marge tan sencer con dentat. L’anvers de la fulla és de color verd intens, mentre que el revers presenta una coloració verd-gris. L’aglà és de color marró fort, tot i que no homogeni. És una varietat productiva i de fruit gros i dolç, però amb un punt amargant. Per les dimensions i la producció, és interessant per a consum animal. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.6. D'en Cremat
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
Nom popular de la varietat: D'en Cremat |
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat Arbre d’uns 6 m de copa poc densa i amb forma arrodonida, lleugerament allargada. Les fulles tenen forma lanceolada-ovada, amb àpex agut i marge dentat. Presenten una coloració verda d’intensitat mitjana-forta a l’anvers i color verd grisenc clar al revers. El fruit és un aglà de polpa de color crema, de forma el·líptica, que pesa uns 5.2 g de mitjana, de color marró, tot i que el mateix arbre pot presentar dues coloracions. És una varietat productiva i d’aglà gros apreciat pels animals. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
2.7. D'en Pere Andreu
| Nom popular de la varietat: D'en Pere Andreu |
Font: Associació de Varietats Locals de Mallorca.
|
| Nom científic: Quercus Ilex L. | |
|
Descripció de la varietat Arbre de copa poc densa i amb port allargat. Les fulles presenten forma el·líptica, amb marge sencer-dentat i àpex agut. L’aglà és molt dolç, destinat essencialment al consum animal, però apte per al consum humà. |
|
|
Calendari de cultiu
Molt variable, en funció de les condicions meteorològiques i ubicació de l’arbre.
|
Dona al projecte de viver de fruiters
La preservació de les varietats de fruiters és una fita més en la recuperació de la biodiversitat cultivada de Mallorca i del patrimoni cultural i gastronòmic de la nostra illa.
Vols empeltar alzines?
- Escriu-nos a info@varietatslocals.org si vols formar part del grup d’empeltadors i empeltadores que puntualment ens ajuden a empeltar i fer altres tasques del projecte de multiplicació d’alzines dolces.
- Forma’t als diferents cursos que organitzam. Més informació a l’apartat de formació.
Vols adquirir una alzina dolça?
Les alzines es distribuieixen prioritàriament entre les persones sòcies interessades. En funció de la disponibilitat d’exemplars i de la demanda, les posarm a disposició del públic en general que en vulgui adquirir. Ho anunciarem al nostre butlletí i a través de les nostres xarxes.
Tot i que les les plantes són sotmeses als controls sanitaris pertinents, atesa la prohibició de traslladar material vegetal viu fora de les Illes Balears, no és possible atendre peticions de fora de la nostra Comunitat Autònoma.
Contacta amb nosaltres per a més informació
Ens pots contactar mitjançant el correu info@varietatslocals.org o al telèfon 722 782 536