Quan parlam de llavors i de varietats agrícoles, sovint ens trobam amb paraules que poden semblar molt semblants, però que en realitat descriuen coses diferents. Què és exactament una varietat local? Una varietat híbrida és el mateix que una transgènica? Què vol dir que una llavor sigui de pol·linització oberta?
Des de l’Associació de Varietats Locals volem posar una mica de llum a aquests conceptes i explicar-los d’una manera senzilla. Perquè conèixer les paraules que utilitzam quan parlam de llavors també ens ajuda a entendre millor la nostra agricultura i la importància de conservar-ne la diversitat.
Una varietat local és una varietat agrícola que s’ha cultivat i seleccionat al llarg del temps en un territori determinat, adaptant-se a les seves condicions ambientals, agrícoles i culturals.
Però una varietat local és molt més que una planta amb unes característiques determinades. Darrere una tomàtiga, una mongeta o un blat hi ha persones que han seleccionat les llavors, les han sembrades any rere any i han transmès els coneixements necessaris per cultivar-les i aprofitar-les.
Per això, quan conservam una varietat local, també conservam una part del nostre patrimoni agrícola i cultural.
Els termes varietat local i varietat tradicional estan molt relacionats i, en alguns contextos, es poden utilitzar de manera semblant. Tot i això, no sempre tenen exactament el mateix significat.
El terme tradicional posa especialment l’accent en el fet que una varietat ha estat mantinguda i utilitzada mitjançant pràctiques agrícoles tradicionals i transmesa entre generacions.
En qualsevol cas, allò important és entendre que aquestes varietats formen part d’una història agrícola construïda per moltes generacions de persones agricultores.
Una varietat híbrida s’obté mitjançant l’encreuament controlat de dos progenitors que han estat seleccionats per obtenir unes determinades característiques en la descendència. Els híbrids s’utilitzen àmpliament en l’agricultura i no són organismes modificats genèticament.
Per tant:
Híbrida no vol dir transgènica.
Una varietat híbrida pot haver estat obtinguda mitjançant encreuaments convencionals, sense introduir cap gen mitjançant enginyeria genètica.
A més, una llavor híbrida no és necessàriament estèril. El que passa és que, en molts híbrids comercials, la descendència obtinguda a partir de les seves llavors no manté de manera uniforme les característiques de l’híbrid original.
Parlam de pol·linització oberta quan les plantes es reprodueixen mitjançant els mecanismes naturals de pol·linització, amb l’ajuda del vent, els insectes o altres agents, i no mitjançant un encreuament controlat.
Això és important sobretot quan volem produir i conservar la nostra pròpia llavor. Si una planta es pot encreuar amb altres plantes de la mateixa espècie, hem de tenir en compte què hi ha al seu voltant.
Per exemple, si volem conservar una pastanaga morada, deixam algunes plantes sense collir perquè floreixin i produeixin llavor. La pastanaga és pol·linitzada principalment per insectes i es pot encreuar amb altres pastanagues que floreixin a prop, fins i tot amb la pastanaga silvestre. Per això, si volem mantenir les característiques de la nostra varietat, haurem de procurar que no hi hagi altres pastanagues en flor a una distància que permeti aquests encreuaments.
Amb el blat de les índies passa una cosa semblant, però el pol·len es transporta principalment pel vent. Així, si volem conservar la varietat de blat de les índies de sa Pobla i tenim un altre blat de moro a prop que floreix al mateix temps, el pol·len d’un cultiu pot arribar a l’altre. Per evitar-ho, es recomana mantenir una distància d’aïllament adequada entre els cultius o procurar que les floracions no coincideixin.
Per tant, quan volem conservar una varietat a través de la seva llavor, conèixer com es pol·linitza cada cultiu ens ajuda a evitar encreuaments no desitjats i per conseqüència, evitam perdre la varietat.
Un organisme transgènic és un organisme al qual s’ha introduït material genètic procedent d’un altre organisme mitjançant tècniques d’enginyeria genètica.
Els transgènics formen part d’un grup més ampli: els organismes modificats genèticament (OMG).
Per tant, no són exactament sinònims: un transgènic és un tipus d’OMG.
Això també ens ajuda a entendre una altra diferència important:
Una varietat híbrida i un organisme transgènic no s’obtenen de la mateixa manera.
En el primer cas parlam d’encreuaments entre plantes. En el segon, d’una modificació del material genètic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica.
En els darrers anys també sentim parlar molt de edició genètica. Són tècniques que permeten modificar de manera dirigida determinades seqüències de l’ADN.
És un camp de la biotecnologia diferent de les tècniques tradicionals de millora vegetal i que planteja nous debats científics, agrícoles, ambientals i socials.
Per això és important no posar totes aquestes paraules dins el mateix sac: hibridació, modificació genètica i edició genètica fan referència a processos diferents.
Una llavor pot contenir una gran quantitat d’informació genètica, però perquè una varietat continuï viva també necessita persones que la cultivin, la seleccionin, la coneguin i la transmetin.
Durant generacions, les persones agricultores han observat les plantes, han triat les que consideraven més adequades i han guardat les seves llavors per a la següent sembra. D’aquesta manera s’han anat mantenint i adaptant moltes de les varietats que avui coneixem.
Per això, des de l’Associació de Varietats Locals entenem la conservació com una tasca que va més enllà de la llavor: conservar varietats locals és conservar biodiversitat, cultura, coneixements i formes de fer agricultura.
I ara que ja sabem què volen dir algunes d’aquestes paraules, la pròxima vegada que parlem de llavors podrem fer-ho amb una mica més de precisió. Perquè posar nom a les coses també és una manera de valorar-les i de defensar la diversitat agrícola que hem rebut i que volem continuar transmetent.
Per conservar les varietats locals del nostre territori, necessitam persones agricultores, horts, escoles, entitats i també persones que, encara que no cultivin, vulguin contribuir a mantenir viva aquesta diversitat.
Tu també hi pots posar el teu gra d’arena.
Una de les maneres més directes és cultivar varietats locals. Si tens un hort o un petit espai de cultiu, triar aquestes varietats contribueix a mantenir-les vives i, si en conservam la llavor, a continuar transmetent-les.
També pots fer-te soci o sòcia de l’Associació de Varietats Locals i donar suport a la feina que feim per conservar, recuperar, promocionar i divulgar les varietats locals de les Illes Balears.
Participar en els nostres cursos, jornades i activitats gratuïtes és una altra manera de donar suport al projecte. Aquests espais ens permeten compartir coneixements, recuperar pràctiques i posar en contacte persones interessades en la biodiversitat agrícola.
També pots fer un donatiu i contribuir directament a fer possibles els projectes de conservació, formació i sensibilització que desenvolupam.
I, sense cap cost, pots seguir-nos a les xarxes socials, compartir les nostres publicacions i ajudar-nos a arribar a més persones. Donar visibilitat a les varietats locals també és una manera de contribuir a conservar-les.
Finalment, una cosa tan senzilla com parlar-ne pot tenir molt de valor. Cuinar una varietat local, explicar-ne els usos, contar d’on ve o animar algú a cultivar-la ajuda a mantenir viu tot el coneixement que l’acompanya.
Perquè una varietat no es conserva només dins un banc de llavors. Es conserva quan es cultiva, quan es menja, quan se’n guarden les llavors i quan els coneixements passen d’una generació a una altra.
Entre totes i tots podem contribuir a mantenir viva la diversitat agrícola del nostre territori.
